La Rose és periodista i treballa a la tele. A ella mai li ha fet res plantar-se davant de la càmera ni parlar en públic, valenta i desimbolta, segura d’ella mateixa i del seu somriure ampli que contagia bon rotllo allà on va. A part de petits reports i clips per als informatius, condueix un […]
Tag Archives | Solitud
El cas del pessebre de Canillo
Per on comencem? Com es pot explicar que hem esbrinat un munt de coses tret de la que havíem de descobrir? Aquestes són les qüestions que circulen en desordre pel caparró del Cisco quan ha de redactar l’informe sobre el cas del pessebre de Canillo. El director del cos l’hi ha demanat amb urgència. Els […]
All you need is love
Situem-nos en una ciutat qualsevol, un vespre de tardor. Som en una acadèmia d’idiomes, a classe d’anglès. Els llibres estan oberts per la unitat 3, en la qual s’ensenya el lèxic per fer propostes i organitzar sortides o actes socials. Els continguts sintàctics d’aquest bloc són molt bàsics i l’objectiu és que els estudiants aprenguin […]
La rotonda impossible
A la sortida d’una de les múltiples rotondes que converteixen el mapa viari d’Andorra en una mena de gimcana impossible, dos cotxes topen sorollosament. Com que el Rafel, que s’espera en una parada d’autobús propera, veu de seguida que no ha estat res, ni tan sols s’aixeca del seient però no deixa de mirar en […]
Una promoció especial
Després de vint-i-set anys d’una vida sense daltabaixos, justament ara em toca patir. A les tardes acabo esgotat i cada matí, mentre prenc el meu croissant i un cafè amb llet, em demano si tindré prou forces, si seré capaç de resistir una jornada més. Però no hi ha cap més remei, he d’aguantar com […]
Taxonomia de metamorfosis familiars
Va ser ahir al vespre, mentre ella feia una amanida i acabava de coure el lluç, quan ell va treure el cap a la cuina per parar taula i va aprofitar l’ocasió per fer-li aquella estranya pregunta com si res. —Mama, demà vas a treballar? La Clàudia va quedar-se ben parada. Quin coi de pregunta […]
English APP
El Manel sempre ha pensat que li convindria apuntar-se a anglès. De jove en va estudiar i tenia facilitat per la llengua de Shakespeare, però com que no la practica mai, se li ha rovellat i cada inici d’any, quan pensa en la clàssica llista de bons propòsits del gener, es promet que buscarà una […]
Camp de patates
Tot va començar amb unes declaracions just fa una setmana. Abans d’això, el Jordi era un paio mitjanament feliç: li agradava la feina, els caps de setmana feia el vermut, i anava al Camp Nou amb la samarreta blaugrana i la bufanda, com un culer més. Estava casat i, malgrat tot, continuava sent mitjanament feliç. […]
La bona educació
Conte amb què vaig participar al primer concurs “Literatura exprés: relats breus del bus exprés” l’any 2008 i que va ser mereixedor del tercer premi. Encara que hagi passat força temps, em ve de gust compartir-lo amb tots vosaltres perquè segurament molts no el vau poder llegir en el seu moment. Com molts andorrans de […]
Iñaki Rubio
Amb els meus contes intento enfocar la realitat d’una manera diferent. Mirar-ho tot com en un mirall, on tot es veu igual, però a l’inrevés…
