Era el paio més normal del món. Saludava els veïns, treia la brossa, pagava els seus impostos. I ara això. El carrer -zona residencial deliciosament burgesa- s’ha vist trasbalsat per les sirenes de la policia. A la pantalla de la tele es veuen els llums d’emergència d’una ambulància que, malauradament, no podrà salvar ningú. Cossos […]
Tag Archives | Por
Cafè sol (i amor)
La Rose és periodista i treballa a la tele. A ella mai li ha fet res plantar-se davant de la càmera ni parlar en públic, valenta i desimbolta, segura d’ella mateixa i del seu somriure ampli que contagia bon rotllo allà on va. A part de petits reports i clips per als informatius, condueix un […]
All you need is love
Situem-nos en una ciutat qualsevol, un vespre de tardor. Som en una acadèmia d’idiomes, a classe d’anglès. Els llibres estan oberts per la unitat 3, en la qual s’ensenya el lèxic per fer propostes i organitzar sortides o actes socials. Els continguts sintàctics d’aquest bloc són molt bàsics i l’objectiu és que els estudiants aprenguin […]
La rotonda impossible
A la sortida d’una de les múltiples rotondes que converteixen el mapa viari d’Andorra en una mena de gimcana impossible, dos cotxes topen sorollosament. Com que el Rafel, que s’espera en una parada d’autobús propera, veu de seguida que no ha estat res, ni tan sols s’aixeca del seient però no deixa de mirar en […]
Una promoció especial
Després de vint-i-set anys d’una vida sense daltabaixos, justament ara em toca patir. A les tardes acabo esgotat i cada matí, mentre prenc el meu croissant i un cafè amb llet, em demano si tindré prou forces, si seré capaç de resistir una jornada més. Però no hi ha cap més remei, he d’aguantar com […]
Taxonomia de metamorfosis familiars
Va ser ahir al vespre, mentre ella feia una amanida i acabava de coure el lluç, quan ell va treure el cap a la cuina per parar taula i va aprofitar l’ocasió per fer-li aquella estranya pregunta com si res. —Mama, demà vas a treballar? La Clàudia va quedar-se ben parada. Quin coi de pregunta […]
Les roses recordades
La Cleo i el Jordi sempre han anat junts a classe, des que eren ben petits, a maternal, on es van conèixer entre brams, plors i altres mucositats emocionades, quan l’escola era encara un lloc estrany i d’aspecte poc acollidor. I malgrat que l’Escola Andorrana de Santa Coloma, envoltada de naus industrials i benzineres, mai […]
Iñaki Rubio
Amb els meus contes intento enfocar la realitat d’una manera diferent. Mirar-ho tot com en un mirall, on tot es veu igual, però a l’inrevés…
