A la sortida d’una de les múltiples rotondes que converteixen el mapa viari d’Andorra en una mena de gimcana impossible, dos cotxes topen sorollosament. Com que el Rafel, que s’espera en una parada d’autobús propera, veu de seguida que no ha estat res, ni tan sols s’aixeca del seient però no deixa de mirar en […]
El sol de mitjanit
Aquest estiu el Diari d’Andorra em va encomanar un conte per al suplement del diumenge. Si us el vau perdre, aquí el teniu. Li havien dit que veuria el sol de mitjanit. Que participar en un campus de la UNESCO seria una experiència inoblidable i que allò quedava molt bé al currículum. Els seus […]
Res no és real
Ara fa un any vam poder comptar al blog amb un conte de l’Albert Villaró com a ploma convidada i aquest estiu em fa molta il·lusió poder incloure uns capítols de l’inici de la novel·la Res no és real, d’un dels nostres escriptors més interessants, en David Gálvez. Estic segur que aquest llibre breu i […]
Una promoció especial
Després de vint-i-set anys d’una vida sense daltabaixos, justament ara em toca patir. A les tardes acabo esgotat i cada matí, mentre prenc el meu croissant i un cafè amb llet, em demano si tindré prou forces, si seré capaç de resistir una jornada més. Però no hi ha cap més remei, he d’aguantar com […]
Taxonomia de metamorfosis familiars
Va ser ahir al vespre, mentre ella feia una amanida i acabava de coure el lluç, quan ell va treure el cap a la cuina per parar taula i va aprofitar l’ocasió per fer-li aquella estranya pregunta com si res. —Mama, demà vas a treballar? La Clàudia va quedar-se ben parada. Quin coi de pregunta […]
Inspiració làser
A causa d’una certa consciència ecològica, en Johannes G., escriptor, articulista i col·laborador editorial, intenta no imprimir gaire i sempre que ho ha de fer, mira d’utilitzar fulls de paper reciclat. Però, malgrat que està acostumat a llegir a la pantalla de l’ordinador, una part del procés de revisió dels seus textos sempre passa pel […]
Iñaki Rubio
Amb els meus contes intento enfocar la realitat d’una manera diferent. Mirar-ho tot com en un mirall, on tot es veu igual, però a l’inrevés…
