La felicitat no és completa

La felicitat no és completaDe matinada i malgrat la calor, després de fer-se mil nusos amb els llençols que se li arrapen al cos com una segona pell, ella aconsegueix adormir-se i somniar amb una platja paradisíaca, de sorra fina i daurada, amagada entre penya-segats coronats per pinedes pentinades per la brisa. Ell en canvi quan s’adorm deixa que els seus somnis condueixin un descapotable blanc de gamma alta per una carretera revirada i, com si visqués en un anunci publicitari, treu la mà per sobre el parabrisa. Asseguda a la tovallola, ella enfonsa els peus a la sorra mentre llegeix una novel·la del Vicenç Pagès Jordà i sent l’agradable escalforeta del sol bronzejant la pell. L’espuma blanquinosa i la remor salada de les onades que banyen la riba de l’areny li arriba acompanyada d’un suau i refrescant ventijol. L’aire que a ell li remou el cabell, però, és el de la velocitat i somriu en sentir l’empenta del motor quan prem l’accelerador, l’esquena i el cap queden encaixats en el seient esportiu i fa girar el volant a dreta i esquerra seguint les esses de l’asfalt. Condueix a plaer, gaudint de la ruta tota per a ell. En el somni ella du un biquini vermell que li realça la figura i destaca el color colrat de la pell. Està sola i gaudeix del present. Quan acaba un dels capítols, deixa el llibre, es treu les ulleres de sol i alegrement es capbussa en les profunditats oníriques d’aquell mar cristal·lí: submergida naturalment en les aigües verges, explora la base subaquàtica dels penya-segats envoltada de peixos que juguen amb ella com si fos una sirena. Lliurat als braços de Morfeu, ell canvia de marxa, frena, fa pujar les revolucions del motor al reduir i rere un revolt tancat traçat entre pins, descobreix el mar que es retalla contra el pendís verdós per on la carretera davalla fins a tocar de mar, passant per un poblet de petites cases blanques amuntegades i acabar, més enllà, en un port esportiu. Un cop s’ha refrescat, ella surt de l’aigua pintant un quadre renaixentista, la mateixa Venus de Botticelli naixent al dia esplèndid que fa en el seu somni. S’asseu i mentre les gotes regalimen per la pell com perles de llum, la seva mirada s’esllangueix fins a la línia de l’horitzó amb un anhel xop d’enyorança. Com en una pel·lícula o un videoclip, ell travessa el vilatge emblanquinat mentre se sent una música de fons i en un no re, molt abans que la melodia s’acabi, aparca al costat d’un veler i un mosso del port l’ajuda a desamarrar: es veu a si mateix a la coberta desplegant veles, sortint de la bocana del port i deixant que l’aire li desbotoni la camisa; però en els seus propis gestos ha notat un cert desassossec, una ànsia per atènyer quelcom, com si dins el seu somni també busqués un somni impossible. Banyada pel sol que li asseca la pell, fitant els confins del mar i imbuïda de la perfecció que l’envolta, una recança la fa tremolar. A ell també l’empeny un neguit; ho té tot: l’esportiu, el veler, i tanmateix la felicitat no és completa. Potser per això navega resseguint el perfil de la costa buscant una Atlàntida particular i inexplorada fins que arriba a una cala secreta. La veu. És ella, murmura, i sense pensar-s’ho gaire es llança a l’aigua i en quatre braçades arriba a la platja. Se li acosta però l’emoció i la capbussada li han tallat la respiració, sent un ofec ronc al pit i no gosa parlar.

De sobte uns cops secs se li claven a les costelles: la seva dona li diu que roncava i es queixa perquè l’ha despertat. En la penombra xafogosa de l’habitació, es gira de costat, lleugerament emprenyada. Ell segueix mut, com en el somni, i no li dirà res perquè encara la veu amb el biquini vermell. Definitivament, la felicitat mai no és completa.

© 2016 Iñaki Rubio. Tots els drets reservats.

Una versió sintètica d’aquest conte ha estat publicada al Diari d’Andorra (28/08/2016)

El títol està manllevat (amb permís) de la novel·la La felicitat no és completa de Vicenç Pagès Jordà.

Subscriu-te

Subscriu-te i rebràs les novetats del blog al teu correu electrònic.

, , , , , , , , , , , , , , ,

No hi ha comentaris.

Deixa un comentari