Biografia

Amb els meus contes intento enfocar la realitat d’una manera diferent. Mirar-ho tot com en un mirall, on tot es veu igual, però a l’inrevés. I m’encanta passar a l’altre costat del mirall, com una Alícia en el país de les meravelles, convençut que hi ha una veritable continuïtat entre aquest país de paraules que ara llegeixes i el que ens trobem al carrer. Crec que la vida quotidiana de qualsevol de nosaltres pot esdevenir una aventura apassionant i divertida si ens ho mirem amb ganes, és a dir, si ens posem unes ulleres que ens permetin veure la llum que desprenen les vides petites i anònimes de la gent normal. Jo sempre duc posats aquests binocles fantàstics i, evidentment, els necessito per escriure.

No m’agraden les idees preconcebudes, ni que em diguin què he de fer. En canvi soc feliç si puc escollir lliurement el meu camí. Si algú em diu què és el que no s’ha de fer, el que està prohibit, tinc una tendència natural a enamorar-me de qui pensi tot el contrari. M’encanta si mai algú em critica i em diu que soc incorregible. Adverteixo que simpatitzo amb tota mena de cronopios i, com tothom, faig el que puc quan toca semblar una persona més o menys normal.

Em considero una persona implicada i per això, des de fa anys, soc membre de la Comissió Nacional Andorrana de la UNESCO, des d’on crec que es pot col·laborar en la millora de la societat. Humanista de vocació i de formació (llicenciat en Humanitats a la UAB amb menció especial de Premi Extraordinari de Llicenciatura), estic segur del valor de l’educació integral de les persones i per això vull pensar que aporto el meu granet de sorra amb la meva tasca com a professor de literatura a l’Escola Andorrana de Batxillerat, des d’on intento obrir la ment i el cor -la sensibilitat- dels meus alumnes, convençut que els joves no són només el futur, sinó també una part molt important del present de la nostra societat.

He estat membre fundador del Col·lectiu Portella, una associació cultural sense ànim de lucre des de la que editem Portella; Andorra, lletres, arts, una revista semestral que vol fer palesa la intensa i variada vida cultural del Principat i les relacions amb els territoris veïns.

La meva vocació creativa i literària sempre ha estat relacionada amb la narrativa, i en especial amb els contes, el gènere en què em trobo més a gust. He estat guanyador de diversos premis de narrativa breu, entre els quals cal destacar el “IV Concurso Literario Eau de Rochas-Qué leer” (el 2001), el tercer premi en el concurs “Literatura Exprés (relats breus del Bus Exprés convocat pel Govern d’Andorra el 2008) i guanyador del XXV concurs de Contes de Nadal, convocat pel Govern d’Andorra (Nadal 2012). També he estat jurat del premi “Fiter i Rossell” de novel·la el 2007 i he anat publicant alguns dels meus contes en volums conjunts.

El 2011 l’Editorial Andorra va apostar per mi i va publicar Trencadís. L’últim llibre de Frederic Picàbia on exploro els límits entre conte i novel·la, i on faig un homenatge particular a Gaudí, Trabal i Cortázar. El llibre va tenir una molt bona acollida del públic i continua gaudint del favor dels lectors.

Recentment, he estat seleccionat com a l’únic autor andorrà per al llibre Els caus secrets (Editorial Moll 2013) una antologia de joves narradors dels Països Catalans.

Guanyador del Premi Joaquim Ruyra de narració en el marc de la 50ena edició dels Premis Recvll de Blanes (març 2014).

Un blog diferent.

Què hi trobaré en aquest blog, deus estar demanant-te?

Els principals continguts que hi trobaràs són contes meus, inèdits, originals i molt breus, curts i fàcils de llegir, com una petita píndola literària, un divertiment digital. Contes 2.0 o literatura digital. Contes per ser llegits en 2 minuts.

Em comprometo a anar-los escrivint i publicar-los aquí cada quinze dies. I si et subscrius gratuïtament, rebràs un avís al teu correu quan hi hagi noves publicacions.

Espero que t’agradin i que hi facis comentaris per compartir amb mi i els altres lectors.