All you need is love

All you need is loveSituem-nos en una ciutat qualsevol, un vespre de tardor. Som en una acadèmia d’idiomes, a classe d’anglès. Els llibres estan oberts per la unitat 3, en la qual s’ensenya el lèxic per fer propostes i organitzar sortides o actes socials. Els continguts sintàctics d’aquest bloc són molt bàsics i l’objectiu és que els estudiants aprenguin a utilitzar el present continous per expressar els seus plans immediats. Els alumnes del nivell pre intermediate formen un grup d’adults heterogeni, però qui ens ha de cridar l’atenció és el Jaume. Fixem-nos-hi. Ell és l’únic que somriu en silenci quan llegeix l’enunciat de l’exercici que estan a punt de començar i, a hores d’ara, encara no sabem què és el que li fa gràcia ni què li passa pel cap.

Mentre la professora prepara el listening, els alumnes miren les consignes del llibre. Escoltaran dos fragments de conversa telefònica en què un tal Jim convida un parell d’amigues a fer unes copes. Els estudiants han de parar una atenció especial a si elles ho accepten o no, quines raons donen i com acaben concretant els seus plans. Potser el Jaume somriu perquè s’identifica amb el Jim per la coincidència en els noms: l’imagina en el límit entre la joventut i aquella edat indefinida en què se suposa que cal començar a fer una família, esprimatxat, de pell blanca, una mica tímid o reservat. Però la veu del Jim és més enèrgica i decidida del que esperava el Jaume. No li tremolen les paraules, com li hauria passat a ell, quan convida la Su a sortir a fer un beure en un bar nou que han obert prop del riu de la ciutat. Al llibre surt una foto de la Su. És jove, rosseta i de llavis molsuts. Però ella diu que no pot (sempre diuen el mateix), que ha d’estudiar tot el cap de setmana perquè té exàmens. Hi ha una part de la conversa que al Jaume se li escapa però s’hi reenganxa quan entén que el Jim, directe i sense dubtar (malgrat el fracàs inicial), proposa a la noia de quedar el cap de setmana següent (se suposa que ella ja haurà acabat els exàmens). I la Su, una mica d’esma, sembla que hi està d’acord. Al Jaume li fa la impressió que potser li ha donat allargues per treure-se’l de sobre. No se n’acaba de refiar.

A la segona trucada el Jim demostra més habilitat i formula a la Mary una pregunta més genèrica: que què farà el cap de setmana. El Jaume pensa que el seu àlter ego britànic ha estat molt bé, modulant la veu amb decisió i seguretat però sense semblar massa ansiós. La Mary de la foto té els cabells ondulats, és morena i sembla que els seus ulls són foscos com la nit. Per tot això, i per la identitat fonètica amb la noia que s’asseu al seu costat a classe, el Jaume estableix un paral·lelisme amb la Meri, a la qual mira de cua d’ull, dissimulant, per veure si ella també s’ha adonat de la semblança. Tot comença bé i és que la Mary diu que no té res previst. El problema és que quan el Jim li planteja d’anar a aquell bar nou que han obert a la vora del riu, ella, de sobte, recorda que dissabte a la tarda havia quedat per anar a visitar la seva mare. El Jaume es tem el pitjor. Una excusa, segur. Però el Jim no es talla i insisteix i el Jaume torna a somriure, content del seu personatge. Potser poden quedar més tard, si li va millor, proposa. I, oh, sorpresa, la noia accepta i comencen a concretar hora i lloc. Tot en present continous. El Jaume és feliç mentre espia la Meri, que també sembla satisfeta i contenta per la cita.

A la classe següent la professora els explica un joc per practicar tot el que han après i els agrupa de dos en dos. El Jaume queda emparellat amb la Meri i, malgrat que s’embarbussa, intenta fer la broma que es diuen Jim i Mary, enllaçant amb l’activitat de la sessió anterior. Ella no està segura d’haver entès les intencions del seu company de classe, però li segueix el corrent i fa un somriure confús que el Jim no vol captar, convençut que si ella sembla dubtar, és per culpa de les dificultats de l’idioma. Al llibre s’explica l’activitat: cada parella ha de fer veure que és un matrimoni que planifica un cap de setmana perfecte i per aconseguir que els alumnes arrenquin, el manual dóna alguns suggeriments. El Jim i la Mary comencen a organitzar-se i es posen d’acord amb molta facilitat: s’entenen prou bé, i tots dos pensen que el cap de setmana perfecte ha d’incloure una escapada a la natura, en una cabana vora un llac, perduts al bosc. Poden passejar, pescar i encendre el foc a terra. També acorden seguir les indicacions de l’studentsbook i imaginar una escena al porxo de la cabana llegint un llibre. La segona part de l’activitat consisteix a fer que les diverses parelles mirin de posar-se d’acord per si poden coincidir a fer alguna activitat d’aquell cap de setmana perfecte, potser per sopar plegats o per fer una caminada pel bosc. Però l’altra parella amb la qual han d’interactuar el Jim i la Mary no tenen gaire futur, és evident que no s’entenen i que tenen interessos diferents. La classe els passa volant i acaben la sessió entre riures pel joc de rol en el qual, d’alguna manera, s’han vist reflectides les bondats, però també les dificultats, de la vida en parella.

A casa, el Jaume obre la llibreta on ha de fer els deures d’anglès. La professora els ha encomanat la redacció d’una carta on expliquin els seus plans per al cap de setmana per practicar l’ús del present continous. Un cop més, ell es posa en el paper del Jim i escriu a un amic imaginari a qui explica que la seva dona no hi és perquè ha marxat a un congrés. Però que quan torni tenen previst anar a passar el cap de setmana en una caseta que tenen llogada al mig del bosc, davant d’un llac. Li diu que estan molt enamorats i que la troba a faltar però que no li fa res que no hi sigui uns dies perquè li fa molta il·lusió amagar-se amb ella al seu refugi a la cabana del llac el proper cap de setmana.

A la classe següent la professora vol posar en comú les redaccions i tothom llegeix la seva carta. Quan arriba el torn de la Meri, el Jim comença a inquietar-se. Què dirà, es pregunta. Hi podrà llegir alguna insinuació entre línies, es demana, pensant que a la seva carta hi ha tota una declaració implícita. Ella llegeix la seva missiva, adreçada a una amiga íntima. Escriu des d’una altra ciutat perquè està en un congrés. Es veu que hi ha anat tota sola i reconeix que troba a faltar el seu marit, per això han decidit que el cap de setmana següent el passaran a la caseta que tenen vora el llac, enmig del bosc. Li encanta seure amb ell al sofà davant de la llar de foc, acaba.

Mentre la professora corregeix alguns aspectes del text de la Meri, el Jaume es va posant més nerviós. Encaparrat, emboirat, no para de donar voltes a les increïbles coincidències entre ell i la seva companya. Se li fa evident que estan fets l’un per l’altre tot i que de moment el seu amor només pot fer-se realitat a les pàgines de l’studenstbook i ells hagin de transfigurar-se en els personatges del llibre de text per poder donar sortida a aquell somni que els uneix en una vida perfecta a la cabana del llac. De sobte, quan li demanen que llegeixi la seva carta, el Jaume, convertit en el Jim, es bloqueja i no sap per què és incapaç d’obrir boca. Al final, avergonyit, aconsegueix afluixar el nus de la gola i s’inventa que no ha pogut fer els deures, sorry, sorry, balbuceja, i en veure’l tan neguitós el disculpen sense demanar explicacions.

Durant la resta de la sessió es va posant cada cop més tens i nerviós. Sense adonar-se’n, deixa d’escoltar i en lloc de seguir les noves activitats proposades per la professora (un altre listening), comença a escriure una segona carta a l’amic imaginari; li explica que la Mary li ha escrit des del congrés per dir-li que està encantada d’anar a passar el cap de setmana a la casa del llac, que té moltíssimes ganes de ser amb ell al seu refugi d’amor, embadalint-se tots dos davant el foc a terra. Escriu amb pressa, com si hagués d’enviar un missatge vital, agafant el bolígraf amb més força de la necessària, sense controlar una cal·ligrafia de metge fins que se li trenca la punta i la tinta li xopa els dits i goteja sobre la taula. La resta d’alumnes se’l miren desconcertats sense saber què fer i la professora mira de calmar-lo dient-li que, si no havia pogut fer els deures, que no patís, no passava res i no calia que escrivís la carta durant la classe. Fet un nus de nervis, el Jaume s’atura en sec i en les mirades dels altres veu reflectit el seu ridícul delirant. Li tremolen les temples, sent un regalim de suor freda que li llisca pel clatell i les palpitacions al pit se li descontrolen. En plena crisi, vol recollir la llibreta tacada de tinta perquè ningú no vegi el que hi ha escrit i en tancar-la de cop li cauen els bolis, que queden escampats pel terra embrutant les rajoles. S’ajup per recollir-los mentre remuga paraules incomprensibles que sembla que hagin de ser en anglès i quan s’incorpora es troba sis parells d’ulls fitant-lo amb inquietud. La Meri se’l mira amb cert recel i incomprensió. Ell no vol fer el ridícul ni semblar un tocat de l’ala i per això agafa els seus llibres i llibretes, s’aixeca i, clavant els ulls a terra, marxa de classe disculpant-se en una barreja de llengües incomprensible.

S’espera a la cantonada de l’acadèmia per parlar amb la Meri i confessar-li per què s’ha posat tan nerviós. A la sortida de classe l’aborda i li proposa d’anar a fer una copa al bar nou que han obert al costat del riu. La Meri se’l mira estranyada i, desconfiant, respon que ni parlar-ne. El Jaume perd el nord, i li diu que no té cap excusa, ni té exàmens, ni ha de visitar la seva mare. L’agafa de la mà i li promet un cap de setmana perfecte a la cabana del llac però ella se’n desfà i marxa espantada, preguntant-li si està sonat i demanant-li de lluny que la deixi tranquil·la.

El Jaume es queda sol al carrer, palplantat. Sol, terriblement sol, maleint en silenci una fotuda cançó dels Beatles.

© Iñaki Rubio 2015

Subscriu-te

Subscriu-te i rebràs les novetats del blog al teu correu electrònic.

, , , , , , , , , , , , , ,

2 Respostes a All you need is love

  1. Fina 16 novembre 2015 at 12:21 #

    Molt divertit! m’agrada molt tot aquest joc de Jims, Jaumes, Merys i Maris!!!

    • Iñaki Rubio 16 novembre 2015 at 20:34 #

      Hola Fina. Moltes gràcies pel comentari. Com diuen en anglès, fine!

Deixa un comentari